Quan la vida ens enfronta al que no podem controlar
La borrasca Gloria continua colpejant-nos amb vent i pluja.
I mentre la casa tremola, m’adono que el clima és un bon exemple de tot allò que no podem controlar, només acceptar.
A la vida passa una cosa semblant. Hi ha situacions que no depenen de nosaltres: pèrdues, conflictes, decisions d’altres persones, canvis inesperats. I és precisament aquí on apareix una pregunta fonamental per al nostre creixement personal:
Quina és la diferència entre acceptar i resignar-se?
Comprendre aquesta diferència és una de les claus en molts processos de teràpia i creixement personal.
La resignació apaga. L’acceptació obre
Quan un client em diu:
«M’estic resignant», sento tristesa.
Quan em diu:
«Ho accepto», apareix una sensació molt diferent: calma.
La diferència pot semblar petita, però no ho és en absolut.
Resignar-se és rendir-se sense esperança.
Acceptar és mirar la realitat amb els ulls oberts.
Acceptar significa reconèixer el que està passant sense negar-ho, sense maquillar-ho i sense fugir-ne.
En teràpia Gestalt, aprendre a acceptar el que passa a la nostra vida acostuma a ser el primer pas per poder transformar-ho.
Acceptar no és sotmetre’s, és participar
Resignar-se és passiu.
És com fer-se el mort per sobreviure.
Acceptar, en canvi, és un acte actiu. Implica reconèixer el que hi ha sense renunciar al que podria arribar a ser.
Tornant a un exemple senzill:
Resignar-se és dir:
«no tinc força, així que només puc amb això i ja està».
Acceptar és dir:
«per ara només puc amb això… i continuaré intentant-ho».
La diferència és en l’actitud interior.
Acceptar és jugar el partit, encara que es pugui perdre
La persona resignada es queda a la banqueta.
La que accepta baixa al camp, encara sabent que pot no guanyar.
Acceptar és no renunciar a tu mateix.
És viure amb els teus conflictes sense negar-los, sense evitar-los i sense abandonar-te dins d’ells.
És triar com vols estar amb tu mateix, fins i tot quan el vent bufa fort i el camí s’estreny.
Moltes vegades, en un procés terapèutic, el que canvia no és la situació externa, sinó la manera com ens hi posicionem.
La pau no és absència de conflicte
Viure en pau no vol dir que tot estigui bé.
La pau no és absència de conflicte. És presència enmig d’ells.
Significa que et fas responsable del que hi ha, que gestiones els teus conflictes amb maduresa i que estàs disposat a aprendre’n.
Aquest aprenentatge és una part essencial de qualsevol camí de creixement personal i teràpia Gestalt.
No és el mateix sobreviure que viure
Acceptar és estar en moviment.
És habitar la teva vida sense desconnectar-te’n.
És recordar que el resultat del partit pot canviar en qualsevol moment:
amb una comprensió, amb una abraçada, amb una decisió, amb un somriure.
Acceptar la realitat no et paralitza: et retorna la capacitat d’actuar.
Mai no és tard per tornar a jugar
Si sents que t’has quedat en pausa, si perceps que t’estàs rendint abans d’hora,
potser el que necessites no és lluitar…
sinó acceptar amb coratge el que hi ha i tornar a triar des d’aquí.
La Teràpia Gestalt ofereix un espai per a això.
Un lloc on pots mirar-te sense judici, comprendre el que estàs vivint i recuperar la capacitat d’escollir com vols estar a la teva vida.
