La diversitat com a riquesa
Avui és oficial: els britànics abandonen la Unió Europea.
Em fa pena.
Puc comprendre que no se sentissin còmodes amb algunes normes de la Unió. A mi també em costa en ocasions.
Tanmateix, continuo creient profundament que la unió fa la força.
Potser és per haver crescut als anys vuitanta. Recordo molt bé com se’ns educava en un sentiment de germanor europea i convivència entre cultures diferents.
I no només amb la resta de països, sinó també amb altres regions dins d’Itàlia.
Allà, però, la identitat regional s’ha anat diluint.
Parlar en dialecte sovint es considera ignorància, i es valora més parlar un italià estàndard com a sinònim de cultura.
A mi això encara em sembla una pèrdua cultural, com cuinar pasta sense sal.
En canvi, Catalunya m’ha ajudat a redescobrir el valor de les arrels i d’una cultura viva que protegeix la seva identitat i la seva diversitat cultural.
És una llàstima que la globalització tendeixi a uniformitzar les diferències en lloc de potenciar-les.
La diversitat cultural no és un problema: és una riquesa que amplia la nostra mirada del món.
Estereotips culturals i prejudicis heretats
Criticar les cultures diferents perquè la pròpia guanyi valor és una trampa, una ximpleria contagiosa.
I en aquest contagi acabem criticant també la nostra pròpia cultura, com si competíssim per veure qui té la millor.
Un joc absurd que ens allunya de l’altre i de nosaltres mateixos.
Curiosament, a gairebé tots els països es repeteix el mateix patró.
El nord sol retreure al sud la seva manca d’eficàcia.
El sud acusa el nord de rigidesa i fredor.
I aquesta dinàmica es reprodueix a petita escala dins de cada país.
Al final continuem donant força a estereotips culturals i prejudicis heretats, que tenen poc a veure amb la realitat.
Són idees simplificades que repetim sense qüestionar-les.
Pertinença i identitat
La lleialtat cap al que és propi té un component instintiu.
Es tracta dels nostres contra els altres, els “bàrbars”.
Però la veritat és que, en algun moment de la història, tots hem estat els altres.
Tots hem estat, i continuem sent, bàrbars.
I potser aquí hi ha una clau.
Potser es tracta d’aprendre a conviure entre diferents bàrbars, de diferents colors, accents i sabors.
Aprendre a viure la diferència sense convertir-la en una amenaça.
Perquè la diversitat no ha de separar-nos: també pot enriquir-nos i apropar-nos.
Reconnectar amb la teva singularitat
En molts processos terapèutics també apareix aquesta pregunta:
com conviure amb el que és diferent, tant fora com dins nostre?
De vegades rebutgem parts pròpies per por de no encaixar, igual que rebutgem el que és diferent fora.
La Teràpia Gestalt convida a reconèixer i reconciliar aquestes diferències internes i externes.
A descobrir que la nostra singularitat no és un problema, sinó una font de riquesa.
Si vols reconnectar amb la teva singularitat i construir relacions més lliures i respectuoses amb les persones que t’envolten,
les sessions de Teràpia Gestalt poden ajudar-te a fer aquest pas.
Gràcies per ser-hi.
Que tinguis un bon cap de setmana.
