Quan l’amor es torna fosc
Hi ha històries que ens marquen profundament. Algunes, com la de Dràcula, no només ens fascinen, també ens reflecteixen.
Quan tenia dotze anys, vaig llegir Dràcula de Bram Stoker i vaig veure la versió cinematogràfica de F. Coppola.
I alguna cosa en mi —en la meva adolescència, en la sensació de no encaixar, en el meu romanticisme desbordat— va trobar una mena de refugi en aquella foscor.
«He creuat oceans de temps per trobar-te.»
«Ella és una concubina voluntària.»
Frases que, més enllà del mite, diuen molt de com idealitzem l’amor fins i tot quan ens fa mal.
I si els vampirs existissin… en forma de relacions?
A la pel·lícula, el vampir no pot entrar a casa sense invitació.
I a la vida, sovint atraiem relacions que drenen la nostra energia emocional, però el seu poder sobre nosaltres depèn de la nostra entrega.
Quan el desig es converteix en necessitat, quan confonem intensitat amb profunditat, és fàcil justificar allò injustificable.
En molts processos de teràpia Gestalt i relacions de parella, apareix aquesta mateixa pregunta:
quan l’amor nodreix… i quan comença a consumir-nos?
El preu de l’amor impossible
Existeixen relacions que ens enamoren per la seva èpica… però ens trenquen per dins.
Idealitzem l’altre.
Ens entreguem.
Renunciem a projectes personals, a desitjos vitals, a la nostra pau.
I tot en nom de l’amor.
Però, quin és el preu?
Què estàs disposat a sacrificar per un vincle que et consumeix més del que et nodreix?
T’estàs maleint a tu mateix sense adonar-te’n?
A Dràcula, el príncep condemna la seva ànima per amor.
I moltes vegades, a la vida real, ens condemnem a petites morts interiors per no deixar anar una relació que no té futur.
Ens aferrem esperant que l’altre canviï.
Ens convencem que el sacrifici donarà fruits.
Però el que acabem perdent és la nostra vitalitat, els nostres somnis i la nostra llibertat.
Recuperar el poder sobre el teu cor
No es tracta de negar el desig ni de reprimir l’amor.
Es tracta de reconèixer quan aquest amor deixa de fer-nos bé i d’aprendre a acompanyar-nos en el procés de deixar anar.
A la Teràpia Gestalt treballem des d’aquí:
distingint entre desig i necessitat
identificant els límits del donar
recuperant el poder d’escollir des del present, no des de la ferida
Perquè aprendre a deixar anar també forma part del creixement emocional.
Què estàs disposat a perdre per no deixar anar?
Si estàs travessant una relació romàntica però frustrant, si sents que t’estàs allunyant de tu mateix en nom de l’amor, aquest pot ser un bon moment per escoltar-te amb profunditat.
La Teràpia Gestalt pot ajudar-te a tornar a tu, sense renunciar a l’amor, però sense perdre’t per ell.
