Una mirada difícil d’ignorar
El meu gos Jack té una mirada impossible d’ignorar.
Quan em veu menjar, em mira amb una barreja de súplica i tendresa que sembla dir:
«Si us plau, dona’m una mica… només un trosset. Mira que maco que soc.»
I a vegades no puc resistir-me.
Altres vegades sí. Però em costa.
No només em passa amb el meu gos.
També em passa amb les persones.
Sovint dono fins i tot abans que m’ho demanin. De vegades, només d’intuir que algú podria necessitar alguna cosa, ja estic intentant oferir-la.
I encara que pugui semblar un gest de bondat… no sempre ho és.
En molts processos de teràpia Gestalt i creixement personal, aprendre a observar per què donem tant pot obrir preguntes molt profundes sobre la nostra manera de relacionar-nos.
Quan donar deixa de ser un acte lliure?
Pensar que sé què necessita l’altra persona sense que ho hagi expressat pot ser, en realitat, una forma subtil d’arrogància.
I si, a més, sento que he de donar per no ser rebutjat, aleshores no estic sent generós:
estic actuant des de la por.
Aquest és un tema que apareix sovint en els processos terapèutics i en el treball sobre les relacions.
Perquè donar pot ser un gest d’amor…
o una estratègia inconscient per assegurar el vincle.
La trampa de la “generositat”
Fa poc parlava amb una dona gran que manté el seu fill, la seva nora i els fills d’ella.
Ho dona tot, fins i tot quan això li genera conflictes amb la seva parella, que no hi està d’acord.
Des de fora pot semblar una entrega desinteressada.
Però la pregunta important és una altra:
Què hi ha sota aquest gest de donar?
A vegades donem per amor.
A vegades donem per necessitat.
I altres vegades donem perquè sentim que, si no ho fem, podríem perdre el vincle.
Què hi ha darrere del teu impuls de donar?
També em faig aquesta pregunta sobre mi mateix.
A la meva infància vaig aprendre —o vaig interpretar— que si no era útil, si no ajudava, podrien prescindir de mi.
Ningú m’ho va dir així directament.
Però jo ho vaig entendre així.
I aquest aprenentatge queda gravat.
Aleshores donar deixa de ser un acte lliure.
Es converteix en una estratègia inconscient per evitar l’abandonament.
Aquest tipus de patrons apareixen sovint en els processos de teràpia Gestalt i en el treball sobre l’autoestima.
Donar des de la por o des de la llibertat
La pregunta clau és aquesta:
Si no tinguessis por que t’abandonessin, continuaries sent generós?
Potser sí.
Potser no.
El més important és que puguis triar-ho.
Perquè quan dones des de la llibertat, la teva generositat és autèntica.
No hi ha deute.
No hi ha estratègia.
No hi ha condició.
Només un gest genuí d’entrega.
Un camí cap a relacions més lliures
El counselling Gestalt t’ajuda a mirar amb honestedat què mou les teves decisions, els teus gestos i també els teus silencis.
No per jutjar-te.
Sinó perquè puguis recuperar la llibertat d’escollir des de tu mateix, no des de la por.
Quan això passa, les relacions deixen d’estar sostingudes per la necessitat…
i comencen a construir-se des de la presència i la llibertat.
Si sents que ha arribat el moment de viure els teus vincles amb més claredat i més llibertat interior, aquest procés et pot acompanyar.
