Quan el cos ens obliga a parar
De vegades n’hi ha prou amb un simple refredat per aturar-nos.
No una gran crisi. No un esdeveniment dramàtic.
Simplement un cos que diu: «Prou.»
I aleshores, entre mocs, cansament i digestions massa ràpides, ens trobem amb una cosa que sovint preferim oblidar: la nostra pròpia fragilitat.
En molts processos de teràpia Gestalt i creixement personal, aprendre a escoltar el cos es converteix en una porta d’entrada a una comprensió més profunda de nosaltres mateixos.
Perquè de vegades el cos parla abans que la ment.
La força física i la força emocional
No estic acostumat a emmalaltir.
I quan perdo força física, també sento que es debilita el meu equilibri emocional.
Em sento vulnerable, fràgil, envaït per pensaments més grisos del que és habitual.
Sé que no soc l’únic.
Per a moltes persones, l’energia del cos i l’estat d’ànim estan profundament connectats.
Per això, en molts processos de teràpia Gestalt, treballar la consciència corporal és fonamental per comprendre què ens està passant.
Ser terapeuta no m’eximeix de ser humà
Acompanyar processos de desenvolupament personal no significa haver-ho resolt tot.
No significa no tenir por.
No significa no sentir cansament.
No significa no caure.
Significa una cosa molt més honesta: aprendre a acompanyar-me també a mi mateix quan apareixen aquests moments.
Sense exigir-me ser invulnerable.
Sense exigir-me ser una altra cosa que una persona en camí.
La teràpia Gestalt no busca terapeutes perfectes, sinó persones conscients dels seus propis processos.
Quan no sé parar, el cos em deté
De vegades em pregunto si els petits malestars són una manera que té el cos de recordar-nos una cosa essencial.
Que necessitem frenar.
Que encara que la ment vulgui continuar corrent, el cos reclama descans.
En molts processos de teràpia i autocura, aprendre a escoltar aquests senyals primerencs pot evitar que el desgast vagi més enllà.
Potser no cal esperar que la vida ens obligui a parar.
Potser podem aprendre a fer-ho abans:
baixar el ritme abans de l’esgotament,
cuidar-nos en allò invisible,
escoltar el que el cos intenta dir-nos.
L’equilibri no sempre és emocionant… però és necessari
Fa anys, una professora em va dir una frase que en aquell moment em va molestar:
«Al mig dels extrems hi ha la veritat.»
Jo, jove i apassionat, vaig respondre:
«Al mig dels extrems només hi ha avorriment.»
Avui reconec que ella tenia raó.
Perquè encara que l’excés pugui semblar més excitant, l’equilibri és l’únic camí realment sostenible.
I moltes vegades, en teràpia Gestalt, el treball consisteix precisament a recuperar aquest punt d’equilibri interior.
Un procés per tornar a escoltar-te
El counselling Gestalt no busca eliminar els teus extrems ni forçar-te a encaixar en motlles rígids.
Busca una cosa més humana.
Que puguis reconèixer els teus mecanismes interns.
Entendre els teus ritmes.
Descobrir les teves trampes… i també les teves fortaleses.
I des d’aquesta consciència, aprendre a cuidar-te d’una manera més lliure, més amorosa i més sàvia.
Si sents que ha arribat el moment de mirar com et tractes i com pots acompanyar-te millor, aquest camí et pot ajudar.
